En un principi, a finals del segle XIX i el primer terç d'este segle XX, als carrers de València, per Sant Josep, hi habíen moltes mes falles de xiquets que de majors. En qualsevol cantó, carreró o plaçeta el xiquets plantaven les seues falletes d'una manera espontania.
Eren simplement fogueres de trastos vells que els xiquets del barri es dedicaven a recollir per les cases cantant el famós sonsonet:
Aquesta famosa cantinela es convertiría ab el pas del temps ni mes ni menys que en l'himne de les falles, gracies a la composició del Mestre Serrano i la lletra d'en Maximiliá Thous.Per ahí hi ha una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep, el tio Pep? Mes que siga la tapaora del comú número ú?
Este costum infantil, que tingué molt d'exit en les primeres falles, ana decaiguent poc a poc.
En 1935 este costum de l'estoreta es va institucionalitzar com a festa. Hui en día esta festa
del cant de l'estoreta es rememora en forma de festival-concurs tots els anys per la
comissió de la Plaça del Arbre del sector del Carme, i la de Blocs Platja, del sector maritim.
Es en el concurs organitzat per la Plaça del Arbre on la nostra comissió participa de manera brillant en aquest entranyable acte des de fa molts anys.
Any 1993 - 20 Anys d'Agupació del Carme